Té raó el meu sogre quan afirma que “tots els polítics són iguals”? No ho crec, però… de vegades costa negar-ho en el dia a dia. I tractaré d’explicar-me per si motiva alguna reflexió. Parle des de la meua experiència de militant d’IdPV a CsPlana un parell d’anys (ara figure com simpatitzant).
Tenim ja les llistes de candidats a primàries (tan importants!) i alguna cosa no quadra. IdPV no presenta al seu coordinador i candidat votat (Marcos), persona amb no massa empatia però tècnicament molt ben preparada. Un militant que, acabada la seua jornada de feina, encara dedicava hores a la política: no es pot dubtar del seu compromís. Costa entendrè quina raó pot justificar la seua absència.
Però IdPV sí presenta una persona (Verònica) amb només uns dies de militància, a un històric (Vicent) amb mèrits històricament poc valorats des de la Direcció (massa transversal cara al Bloc) i a un jove (Pablo) més centrat a la seua àrea que no al dia a dia del col·lectiu.
Amb aquesta proposta la persona guanyadora sembla evident: una gran sorpresa després d’anys demanant espai vital propi. Especialment després de l’escandalera mediàtica originada per Mònica reclamant un lloc guanyador a les llistes. Tan important semblava que, recordem, 1] va declarar que el temps de les negociacions s’havia acabat; 2] va exigir a l’executiva del Bloc que aprovara el reglament malgrat el Consell; 3] va proclamar que havien incomplert un pacte que sí havien complert els altres tres grups i que el Bloc no “creia en la pluralitat”; 4] va acusar de “irresponsabilitat” a alguns dirigents comarcals i de falta de “sentit de país” i/o d’excés d’egoisme a altres militants. Cap broma.
Semblava una traca monumental, potser innecessària. Però ara, vistes les candidatures, queda especialment absurda. Tot això per, finalment, presentar a una nouvinguda, un veterà massa tranversal i un jove? Què s’ha d’entendre?
Bé, si no entens el que passa al menjador, potser toca mirar el que pot passar a la cuina.
Lamentaria equivocar-me (per manca d’informació, no tinc mala fé) però aquí l’únic canvi conegut es l’aparició en escena com home-important a la ciutat d’un exmilitant de Benicàssim (Juanma). Que ha passat, en qüestió de dies, de ser el factòtum d’allà, a deixar-ho estar, vindre’s cap a la capital, i convertir-se en el factòtum d’acà… fins a figurar (em comenten) en l’equip del candidat a l’alcaldia. Una notícia curiosa sabent que la situació a Benicàssim ha quedat una mica calcinada i que no es veu autocrítica per enlloc.
Com Enric Nomdedèu no és gens bobo, i no pot ignorar els antecedents i el que pot aportar el seu nou adjunt, una situació així l’entenc només com un model del clàssic sapo que ha de ingerir (diuen) un polític quasi cada matí … en aquest cas, p.ex., per ajudar a l’acord que ha permès les primàries. Indicaria que, potser, ara importa menys el lloc de possible regidor que el de probable assessor.
I és que Juanma no és un militant normalet. Sense ànim de ser exhaustiu, 1] l’anàlisi del que ha passat a Benicàssim potser implicaria alguna decisió més sòlida que marxar a CsPlana i consolidar aquí un nou punt de poder; 2] la constatació de que no es talla a l’hora de parlar de les seues excel·lents relacions amb la Direcció, siga comarcal o de país (d’una forma que recorda al pequeño Nicolás, ara tan de moda) implica un model que pot preocupar al militant benintencionat; 3] no es veu què va a aportar i/o com va a millorar les relacions a Compromís a la capital després de l’experiència a Benicàssim…
Juanma va ser el guanyador del procés de selecció d’un lloc d’ajudant al nostre representant a Europa. Un procés fastidiós perquè es va anunciar amb convocatòria pública, però es va solventar sense cap llistat oficial de participants, ni baremacions publicades ni dels primers seleccionats, ni dels que van arribar a l’última prova (aquesta força absurda), sense cap argumentari ni explicació publicades…
Quede clar, no qüestione a un militant concret. Simplement, com és possible arribar a situacions així? Intente entendre, però no pille gaire coses.
Eloi Casanovas
gent amb iniciativa 