QuiSom

Queríamos conversar con la gente, devolverle la palabra: la cultura es comunicación o no es nada. Para llegar a no ser muda, creíamos, una cultura nueva tenía que comenzar por no ser sorda. Publicábamos textos sobre la realidad, pero también, y sobre todo, desde ella. Palabras recogidas en la calle, en los campos, en los socavones, historia de vida.  [Eduardo Galeano explicant com era ‘Crisis’]

GENT AMB INICIATIVA és un col·lectiu format per intentar un espai de diàleg i informació.  Vam inventar aquest blog al novembre del 2013.  Voliem intentar un model de diàleg i comunicació gens institucional que potenciara el debat i les propostes, una via directa amb la gent, afavorint l’espectativa, la resposta i la participació.

Comencem ara (gener 2015) una nova etapa recuperant la proposta inicial.  Recolzem el projecte Compromís a mort, però creguem que mai s’escolta prou al carrer, que les idees diferents sumen i ajuden a millorar i que, a més, alguna divergència o crítica a nosaltres mateixos no pot fer gens mal (la veritat és sempre revolucionaria deia un clàssic).  Lamentablement, la proximitat de “tocar poder”, inevitablement, implica prioritzar unes coses i ajuda a deixar de banda altres (normalment, idees).

Pensem que, d’una banda, cal treballar per fer arribar millor les alternatives a una ciutadania desinformada sistemàticament dia rere dia, valorant com ens afecten les polítiques reaccionaries del PP, i com es pot canviar el signe de les coses amb polítiques ecosocialistes.

I, d’altra, volem detectar millor les consequències de les transformacions socials, el que està passant a les famílies, i com afrontar-ho, ajustant les nostres propostes als problemes concrets.

La normalitat democràtica en l’informació política és mínima.  El que ens arriba no té més valor que pervertir la realitat, assumint i repetint mecànicament les consignes fabricades.  Aquest model està fabricat en contra nostra i per experts en manipulació.  Tot el que hem viscut a RTVV ho explicita molt clarament.

No tenim a mà referents que trenquen eixe missatge unificat.  Sciascia va estar a València fa més de 30 anys i comentava que la premsa italiana li recordava cada vegada més a la de Mussolini perquè tots els diaris contaven el mateix.  Avui, aquí, estem tal qual.

Els xantatges econòmics [p. ex., ElPaís/CadenaSer deu milers de milions] ajuden a que la Brunete-Mediàtica tinga mans lliures per fabricar la realitat informativa a la seua mida.

UN LLENGUATGE CONTRA LES PERSONES  Els missatges recuperen la retòrica autoritària barrejada amb un repugnant subproducte del parlar tecnocràtic i dels tics de la publicitat… pervertint les paraules.  Els ciutadans som sacrificats per un bé superior: quan no cal salvar la “marca España”, cal “guanyar la confiança dels mercats”, “flexibilitar i/o guanyar competitivitat”, “lliberalitzar els serveis públics”, fer “reformes imprescindibles” … sempre amb l’aval d’experts invisibles i assalariats dels que tenen la paella pel mànec.

En aquest contexte, informar-se costa… i molt!  I “contar veritats”, per evidents que semblen, és insuficient per aconseguir que l’informació alternativa arribe a un sector significatiu de la ciutadania.  Hem de millorar tremendament la nostra capacitat d’entendre la situació i, sobre tot, de transmetre propostes.  I a aixó ens dedicarem.