M’han arribat algunes crítiques pel meu text anterior. Que si contava coses que millor no, que si l’agarrava en Juanma Segarra i el culpava de qualsevol mal imaginable… Bé, afortunadament, no conte res fals ni dramàtic i cap problema personal: ho sap ell, ho sap la Direcció.
Però la realitat és tossuda. Vegem un exemple recent, públic, sense rectificació posterior per part de ningú.
El passat dia 30 de desembre, a les 02:15pm, Juanma envia als mitjans de comunicació un article haliogràfic (“opinió”) sobre Alexis Tsipras (amb foto d’aquest) i com enfoca Syriza el problema del deute [veure text al final]. Per fer-ho, utilitza l’Oficina Parlamentària Europea de Compromís. I no és un error: ja que l’emfatitza a la capçalera i a la signatura del text: [Adjuntem article d’opinió des de l’Oficina Parlamentària Europea de Compromís a Castelló per si és del vostre interès. Abraçada. /// Juan M. Segarra. Oficina Parlamentària Europea de Compromís a Castelló]
Bé, una Oficina Parlamentària de Compromís està destinada a recollir i remetre informació sobre les actuacions i les peticions de la ciutadania al Parlament. No es dedica a “opinar”. Podria remetre opinions del nostre representant (però no és el cas).
I si tocara “opinar”, semblaria lògic fer-ho explicant actuacions de Compromís i al Parlament Europeu, no sobre una coalició grega que, casualment, està en un grup parlamentari diferent al nostre. No he trobat al text cap “excusa” com, per exemple, una postura controvertida respecte a una iniciativa del nostre representant que avale res.
És més, ni tan sols per casualitat, Juanma considera necessari explicar, entre l’abundància d’almívar sobre Alexis Tsipras i el deute grec, que Compromís porta temps lluitant contra el pagament del deute il·legítim valencià i el malbaratament valencià.
Així que ens trobem amb una actuació, per mi, irresponsable… que obre possibilitats fotudes.
Pot provar que no acaba de pillar el que implica l’Oficina, o el sentit patrimonial que es pot tindre dels llocs a la coalició, o un lapsus públic sobre la seu posicionament… Juanma és molt lliure d’estar encantat amb Alexis Tsipras. Però és tremendament xungo utilitzar l’Oficina com via per que li façan cas els diaris. Un assalariat de Compromís utilitzant el nom de Compromís per exaltar els mèrits d’una opció grega que ja té socis a Espanya que no són, precisament, Compromís. Fantàstic.
Pot demostrar, també, el model inútil d’entendre la comunicació que sovint utilitzem. Un autoengany que busca “compensar” la realitat del poc que xafem el carrer i/o la poca influència entre la ciutadania… enviant articles “d’opinió” sobre qualsevol cosa que es menege. Dona igual de què es parle, que s’aporte, o a quanta gent s’arribe… Alguna cosa s’ha de publicar en algun lloc, és vital que es note que estem aquí!
I, quasi pitjor, eixa forma de funcionar implica un text benintencionat però normalment banal informativament i no massa exacte. I, com a mostra, justament aquest que no ajuda a entendre el treball real de Syriza, més enllà de lloar a Alexis Tsipras. En canvi, i desafortunadament, sí mostra sobradament el nivell d’autoestima de qui el signa i/o la falta de coneixement que pressuposa als seus potencials electors (en temps de la wikipèdia).
Així, i ja que està a l’Oficina Parlamentària Europea, podria haver comentat que Syriza és prou més que el seu mediàtic president. Persones com l’eurodiputat Manolis Glezos (en la foto, intimant amb els antidisturbis). No a soles és el més gran (92 anys) del Parlament i el més votat de Grècia. És un lluitador amb molts mèrits acumulats, com conèixer de primera mà com les gasten els alemanys quan els emprenyes, un aprenentatge que va començar el 30 de maig de 1941 (amb 18 anyets) quan va llevar la bandera nazi que aquells acabaven de penjar al Partenon. No és un cas únic, hi ha molta gent xula a Syriza que venia lluitant molt abans dels “rescates”, tota una dura història de resistents ciutadans enquadrats a una desena de partits… o independents, com Simos Russos, alcalde de Halandri, la població que ja està fent les polítiques d’emergència social que s’espera aplicarà Syriza si governa Grècia.
Però, amb tots els respectes per la gent de Syriza, què pinta aquí l’Oficina Parlamentària Europea de Compromís en Castelló?
Eloi Casanovas
ANNEX: L’article
Adjuntem article d’opinió des de l’Oficina Parlamentària Europea de Compromís en Castelló per si és del vostre interès. Abraçada.
Revolució vs Involució
El bressol de la democràcia li deien, Grècia, un estat devastat per la crisi, una nació arrasada pels corruptes i els seus corresponents corruptors, una successió de governs socialdemòcrates i conservadors que han falsejat, amagat i saquejat les comptes públiques sense pietat, sense control, amb consciència de que ells eren intocables, ja que la Unió Europea els donava el vist-i-plau i cap estament de control semblava realitzar la seua tasca, tot bé, tot correcte…fins la bancarrota.
És el que té no poder pagar ni les nòmines del mes següent, que les vergonyes queden a l’aire, que el castell de cartes on vius s’enfonsa, que la realitat t’atropella i te passa per sobre, i, per damunt de tot, que veus el patiment en els ulls de la gent, que les persones assisteixen atònites al despertar del mal somni i que, una volta superat el shock inicial, comencen a demanar explicacions a aquells que els governen.
I els que governen a lo seu, a endeutar-se més i més per a poder pagar préstecs infinits, amb tipus d’interès obscens, tot a canvi del compliment de plans d’ajust brutals per a les persones, de fer caure a la població en la més absoluta misèria i de desmantellar els serveis socials més bàsics, deixant a la majoria de la població desprotegida.
Però el van tornar a fer…no tenien prou en una, que a la coneguda troika (UE, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional) li va semblar a poc, i, a les noves irregularitats del Govern Grec, sumit en una incapacitat manifesta de gestió, li varen donar el tret de gràcia. Segon rescat. Pagar es va convertir en allò més utòpic, com creure en Déu o en el espagueti volador i els ciutadans van deixar de creure.
I va nàixer Syriza. Amb un home com Alexis Tsipras al front i va dir el que tot el món sap i ningú havia dit en veu alta; Grècia no pot pagar el deute, no pot quasi ni pagar els interessos i per tant no pot créixer ni gens ni mica, no pot activar l’economia, a la fi, Grècia no pot. Però si pot separar el deute il·legítim del deute total, és a dir, separar el deute creat per la pèssima gestió de l’administració, la qual ha injectat diners públics de diferents formes, sense possibilitat de retornament a diferents entitats bancàries, empreses públiques e inclús privades, a més de demanar una quita sobre el total del deute.
La separació del deute il·legítim i la sola menció de la paraula “quita” ha convertit a Tsipras en l’enemic públic número 1 de l’euro-zona i de l’economia mundial; creditors, Troika, mercats…gent sense cara ni ulls però si amb mans per a contar els bitllets, s’han precipitat a fer córrer la veu de que un revolucionari va solt per Europa, i de que inclús pot governar un estat (i han tancat l’aixeta del finançament). Un revolucionari diuen, tot just un dels pocs polítics que l’únic que volen es el retorn del poder de decisió als ciutadans, al poble, que els habitants de Grècia puguen tindre sobirania per damunt dels poders financers, que les persones del seu país siguen una mica mes lliures a la fi. Ara toca que la ciutadania decideixi si vol “revolució” o vol involució.
Juan M. Segarra. Oficina Parlamentària Europea de Compromís en Castelló.
gent amb iniciativa 