Alberto Fabra ha visitat Xàtiva on l’han rebut amb protestes. Ell, previsor, havia enviat per davant una colla d’antiavalots com prova l’imatge [foto de @el_tio_canya]. Pot semblar una exageració per uns mínims minuts de passetjada. Però Fabra [o qualsevol persona de les moltíssimes que cobren moltíssim per aconsellar-le] sap molt bé com estan les coses.
Resulta que D. Alberto, qüestionat tantes vegades per la seua falta de caràcter i/o personalitat, ha pres una decisió duríssima: tancar Canal9. S’ha especulat sobre les raons reals: des d’un pacte previ amb els bisbes o PedroJ, l’urgència per taponar la fuga d’informació d’un testimoni protegit del cas Gürtel … el fet cert és que ha tancat la tele.
I ho ha fet no contra el poble valencià, ni contra la llengua o la lliure informació, conceptes que li suen i que tampoc tenien massa a veure amb Canal9. Ho ha fet contra un mínim de 1.000 famílies de la seua corda, les de la gran massa d’assalariats seleccionats hàbilment durant anys pel PP entre gent a guanyar-se, familiars i coneguts. Una bufetada a anys de clientelisme i un avís per als que encara cobren pela pública: ara ja no cal cuidar les formes i comença una nova etapa sense complexes.
Apuntava Castilla del Pino que els febles poden adoptar decisions brutals de forma sobtada, justament per compensar la seua falta de caràcter habitual. I citava l’anècdota de com Franco, quan era capità de la Legió, va ser informat que un soldat havia llançat el menjar perquè estava roin. L’habitual en aquests casos, sembla, era dirigir-se al col·lega pegar-li unes hòsties i tirar-li una bronca. Però Franco era baixet i tenia una veu xunga [militarment parlant]. Així que va millorar el procediment: va fer afusellar al legionari i, després, va fer desfilar tot el destacament per davant del home que només volia menjar correcte.
Precaució amb aquests febles motivats. De perduts al riu apunta la dita. No oblidem Rajoy: tots burlant-se de quant anava a durar, fins i tot li deien maricomplejines molts dies des de la ràdio dels bisbes, i ja veuen: massacrant el país com Aznar no s’haguera atrevit, a la chita callando.
Aquest autonòmic governant no dubta a mobilitzar unes dotzenes d’antiavalots perquè li protegeixen dels seus autonòmics ciutadans, tan propers, total per recórrer uns metres des del seu cotxe fins a l’edifici de torn. Tot un símbol de per on va el seu cap. És possible que s’ensorre un dia d’aquests, però normalment no ho farà i, pel contrari, gaudirà d’aquesta nova personalitat de dur que ha autodescubert. I ja que, com ell proclama, els valencians sóm espanyols amb vocació autonòmica, ara serem encara més espanyols, i de la vocació ja veurem.
Perquè, a més, en pocs dies i amb la nova llei de SeguretatFernández, els antiavalots no hauran de fer hores extres i Fabra podrà passejar, sense que ningú li parle de la mare, pel carrer. Ens esperen temps mooolt durs.
gent amb iniciativa 