Ahir vaig exercir d’apoderat, més que amb valentia, amb enorme alegria.
Al llarg del diumenge vaig constatar tres detalls.
1) La soledat de la gent de PP, voluntàriament aïllats, sense dirigir la paraula a ningú que no fos del grup (hi havia una enorme quantitat entre interventors i apoderats); una interventora del PSPV parlant una mica amb tots; i la resta, incloent “Ciutadans” intercanviant anècdotes, pel·lícules personals i expectatives… de bon rotllo.
2) Quan es van començar a obrir sobres, tot just la primera trentena, ja vaig tenir clar que arrencava un tsunami al País i, a més, amb un important paper per a Compromís. Per fi vaig entendre com podia ser que, segons tantes enquestes, els líders de Compromís tinguessen una acceptació tan alta però que, segons aquestes mateixes enquestes, la coalició pogués esperar uns resultats ben pobres només.
3) En un dia d’enorme alegria, l’enfonsament terriblement injust d’EUPV. Vuit (8!) vots entre els aproximadament 630 que es van comptabilitzar a les dues taules que jo mirava (i estava en un col·legi ben roig). Com deia un vell acudit, “IzquierdaUnida” sembla un concepte inventat pel mateix que va parir el de “abrefácil”: el caïnisme i la trepa personal enfonsen el treball honrat de tanta gent. Per fer-s’ho mirar.
Bé, només recordar que ara toca fer bé les coses: seny fort i gònades de qualitat. Tenim un país amb una dreta mooolt bèstia i podem esperar de tot, llevat de coses bones. I, malgrat eixa gent, hem de recuperar el país.
gent amb iniciativa 